Aspe assenyala que la llei anti-sanitat privada vulnera el marc europeu i les competències autonòmiques

L’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE) ha manifestat el seu rebuig frontal a l’avantprojecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del SNS, aprovat pel Consell de Ministres. Una iniciativa que, segons ASPE, és “un atac dogmàtic a la llibertat de gestió de les competències sanitàries de les comunitats autònomes i que neix amb l’objectiu declarat de prohibir, limitar i/o condicionar els diferents models de col·laboració publicoprivada que l’ordenament jurídic des de fa tres dècades ha posat legítimament al seu abast”.

La entitat considera que aquesta llei parteix d’un plantejament ideològic sense haver fet prèviament una anàlisi exhaustiva de les necessitats reals dels pacients al SNS, “reduint de manera arbitrària els models de gestió sanitària indirecta disponibles per als governs autonòmics, tot i que aquests han demostrat la seva eficàcia en termes d’accessibilitat, eficiència i capacitat de resposta assistencial”. Segons ASPE, la norma sembla néixer amb poques possibilitats de tirar endavant en contradir el marc jurídic vigent de competències autonòmiques en un model de descentralització sanitària aprovat des de 2003.

Indica que fins ara, les autonomies han pogut optar tant per fórmules de gestió directa com de gestió indirecta, emparades per la Llei 15/1997, d’Habilitació de Noves Formes de Gestió del Sistema Nacional de Salut, “que estableix de manera clara que la prestació i gestió dels serveis sanitaris pot dur-se a terme, a més de amb mitjans propis, mitjançant acords, convenis o contractes amb persones o entitats públiques o privades”.

CRIMINALITZACIÓ SANITAT

Segons ASPE, el Ministeri de Sanitat, liderat per Mónica García, “criminalitza el sector sanitari en el seu conjunt i identifica de forma simplista la qualitat i la integritat del sistema amb la naturalesa jurídica del gestor”.

En aquest context, s’oposa de forma unànime als intents del Govern de derogar “no només la Llei 15/1997, sinó també de facto la Llei 16/2003, de Cohesió i Qualitat del SNS, una norma clau que adapta el sistema sanitari a un escenari de descentralització autonòmica i reforça principis essencials com l’equitat, la solidaritat, l’eficiència i la participació social”.

“Especial preocupació suscita”, afegeix, la prohibició definitiva dels models de concessió administrativa, “un instrument àmpliament utilitzat en les democràcies més avançades” en permetre canalitzar recursos privats cap a la creació d’infraestructures sanitàries sota titularitat i control públics.

Sosté que aquest tipus de funcionament permeten diversos models innovadors de finançament, construcció i explotació d’hospitals i centres sanitaris com el Regne Unit, Alemanya o Austràlia, “alineats en general amb l’acervo en col·laboració publicoprivada en la gestió sanitària en països avançats”.

IMPACTE EN PACIENTS

ASPE adverteix que aquesta llei tindrà un impacte directe i negatiu sobre els pacients, especialment en termes d’accessibilitat i temps d’atenció. Restringir de manera rígida els instruments de gestió disponibles en mans de les comunitats autònomes reduirà la capacitat de resposta del sistema en un context marcat per llistes d’espera estructurals en rècords històrics, saturació assistencial i pressió creixent sobre àrees clau com la cirurgia programada, el diagnòstic o l’oncologia. “En sanitat, les decisions ideològiques sempre es tradueixen en conseqüències reals per a les persones”, incideix Herminia Rodríguez, presidenta d’ASPE.

ASPE reclama la reconsideració immediata d’aquest avantprojecte i l’obertura d’un diàleg real que permeti construir un marc sanitari basat en l’evidència assistencial, la cooperació (Llei 15/1997 sobre Habilitació de Noves Formes de Gestió del SNS) i el respecte a les competències autonòmiques (Llei 16/2003 de Cohesió i Qualitat del SNS). “La sanitat no pot abordar-se des de dogmes, s’ha de gestionar amb pragmatisme, responsabilitat i focus en els pacients”, afegeix Rodríguez.