Assaigs clínics, intel·ligència artificial i dades de vida real marquen el futur de l’oncologia

Les dades de vida real i la intel·ligència artificial impulsen la investigació clínica en oncologia

Gilead Sciences ha reunit experts en oncologia en una trobada on es van abordar els avenços en la investigació clínica, el disseny dels assaigs clínics, i com les dades de vida real (RWD) i la intel·ligència artificial estan revolucionant la manera en què es desenvolupen i s’avaluen els tractaments oncològics.

Durant la jornada, que es va centrar en la comprensió i evolució dels models d’investigació clínica, André Marques, Senior Business Unit Director Oncology a Gilead Espanya i Portugal, va destacar la importància de comprendre com es construeix l’evidència científica i com s’interpreten els resultats dels assaigs. En la seva intervenció, Marques va subratllar que és fonamental oferir una informació rigorosa i contextualitzada sobre els assaigs clínics i els tractaments, amb la finalitat de traslladar a la societat un coneixement clar del seu impacte real en els pacients.

El doctor Luis de la Cruz, cap del Servei d’Oncologia Mèdica a l’Hospital Universitari Virgen Macarena, va explicar que l’avaluació dels assaigs clínics ha d’anar més enllà dels resultats estadísticament significatius. En la seva intervenció, el Dr. de la Cruz va assenyalar que indicadors com la supervivència global, la supervivència lliure de progressió i la taxa de resposta són essencials per mesurar el benefici d’un tractament. No obstant això, va emfatitzar que és important valorar la magnitud del benefici clínic real que aporten aquests resultats al pacient. Així mateix, es va discutir la distinció entre significació estadística i rellevància clínica, ressaltant les limitacions de les variables quan s’analitzen en estudis a llarg termini.

Un dels aspectes més destacats de la jornada va ser l’anàlisi del disseny dels assaigs clínics, incloent el crossover, una metodologia utilitzada en certs estudis en oncologia que permet que els pacients inicialment assignats al grup de control rebin el tractament experimental després de la progressió de la seva malaltia. El Dr. de la Cruz va explicar que aquest tipus de disseny té implicacions estadístiques rellevants i requereix una anàlisi específica per avaluar adequadament els resultats.

Elisenda Martínez, presidenta de l’Asociación Española de Cáncer de Mama Metastásico (AECMM), va oferir una visió sobre el paper crucial de les dades de vida real, destacant com aquestes dades complementen les generades en els assaigs clínics. Martínez va explicar que, encara que els assaigs clínics demostren l’eficàcia i la seguretat dels tractaments en condicions controlades, no sempre reflecteixen l’experiència del pacient en la seva vida diària. Va subratllar la importància de recollir resultats reportats pels pacients, com la qualitat de vida, l’impacte social i la salut mental, ja que també formen part del resultat clínic.

La jornada va concloure amb una anàlisi sobre el futur de la investigació clínica en oncologia, centrant-se en com la intel·ligència artificial està transformant el disseny i desenvolupament dels assaigs. Es va discutir l’ús de models predictius i eines basades en dades que permeten millorar la selecció de pacients i optimitzar els dissenys metodològics. El Dr. de la Cruz va concloure que l’ús de biomarcadors i eines d’intel·ligència artificial està permetent avançar cap a assaigs més dirigits i amb majors garanties d’èxit, amb l’objectiu d’oferir tractaments més personalitzats i eficaços per als pacients.

Els experts van coincidir que l’evolució de la investigació clínica en oncologia requereix una comprensió cada vegada més profunda dels seus fonaments metodològics, així com una comunicació clara que permeti contextualitzar adequadament els resultats dels estudis.