ACN Barcelona – Els finalistes del Premi Aena de Narrativa – Enrique Vila-Matas, Marcos Giralt, Samanta Schweblin, Nona Fernández i Héctor Abad – han defensat el guardó assegurant que el veritable reconeixement és la possibilitat de tenir més “visibilitat” i arribar a “nous lectors”. Des del seu anunci, el premi havia rebut diverses crítiques derivades de la quantia (un milió d’euros pel guanyador i 30.000 euros per a cada finalista), així com pel fet d’haver sigut convocat per una empresa de gestió d’aeroports. Els escriptors s’han volgut allunyar de les “polèmiques absurdes”, insistint que s’hauria de celebrar els guardons que ajudin a “elevar el treball cultural”. El guanyador es donarà a conèixer en una gala aquest dimecres 8 d’abril a Barcelona.
Aena defensa que la primera edició del seu premi neix de la voluntat d’impulsar la creació literària, el foment de la lectura i el vincle entre el sector del llibre i la societat. Així, el guardó reconeix aquelles obres de narrativa “en llengua espanyola i llengües cooficials” que destaquin per la seva “qualitat literària, originalitat i aportació cultural” amb un reconeixement dotat amb un milió d’euros per l’obra guanyadora i 30.000 euros per a cada finalista.

Paral·lelament al premi, s’han acordat impulsar accions de foment de la lectura i el diàleg literari per reivindicar la diversitat literària, la circulació d’autors i autores, així com el diàleg amb la resta de continents.

Cinc obres seleccionades

El jurat, presidit per Rosa Montero, està integrat per professionals de la literatura i el periodisme, com Sergio Vila-Sanjuán, Leila Guerriero, Pilar Adón, Luis Alberto de Cuenca, Jorge Fernández Díaz, José Carlos Llop, Elmer Mendoza i Jesús García Calero.  Les obres seleccionades són ‘Ahora y en la hora’ (Alfaguara), d’Héctor Abad Faciolince; ‘Marciano’ (Penguin Random House), de Nona Fernández; ‘Los ilusionistas’ (Anagrama), de Marcos Giralt; ‘El buen mal’ (Seix Barral), de Samanta Schwelin, i ‘Canon de cámara oscura’ (Seix Barral), d’Enrique Vila-Matas.

‘Ahora y en la hora’ és la crònica d’un violent episodi viscut pel mateix autor a Ucraïna, que el porta a enfrontar-se als efectes devastadors de la violència i la guerra. També a la indignació per la mort d’innocents, la culpa i la pulsió d’explicar tot allò que ha presenciat. Pel que fa a ‘Marciano’, es tracta d’una obra on l’autora s’endinsa en la memòria i la imaginació per entendre la història recent de Xile, visitant Mauricio Hernández a la presó per fer-li preguntes i convocant altres personatges amb l’objectiu d’entendre com va ser la seva convulsa trajectòria.

Pel que fa a ‘Los ilusionistas’, posa el focus en la història de com es van conèixer els avis materns de l’autor l’estiu del 1931 en un poble costaner de Galícia fent, a la vegada, una reflexió sobre els afectes, la memòria i els lligams de l’herència. Respecte a ‘El buen mal’ és un llibre de contes amb personatges vulnerables i profundament humans que veuen com les seves vides es transformen a través del dolor, la culpa o la tendresa en un context d’incertesa.

Finalment, ‘Canon de cámara oscura’ posa el focus en un protagonista que ha seleccionat una setantena de llibres en una habitació fosca de casa seva amb la idea d’escriure un cànon desplaçat i dissident dels oficials. Cada matí, escull un a l’atzar i en selecciona un fragment, tenint en compte que la lectura influeix també a la seva vida.

Obrir la porta a nous lectors

Els finalistes han coincidint en la “felicitat” d’haver sigut seleccionats pel jurat del guardó, assegurant que es tracta d’una oportunitat “fabulosa”. “M’hauria sentit una mica frustrat de no quedar entre els finalistes, com suposo que poden estar la resta”, ha admès Giralt, “òbviament és un motiu d’alegria”. En la mateixa línia s’ha pronunciat Schwelin, que ha explicat que per a ella és un orgull estar entre els finalistes. “Per mi va ser la confirmació de què era un premi seriós i literari”, ha afegit.

Vila-Matas també ha reconegut estar “molt content”, sobretot pel fet de poder arribar a gent que no l’hauria llegit mai. “D’alguna manera és com si ja hagués guanyat el premi, perquè per mi el guardó és augmentar els lectors”, ha assegurat, “el valor real dels premis literaris, almenys per a mi, és la visibilitat”.

Tot i que només pel fet de ser finalista ja hi ha una remuneració, l’obra premiada serà guardonada demà amb una suma d’un milió d’euros. Aquesta és una possibilitat que porta els escriptors a imaginar diferents escenaris, com per exemple el d’una certa estabilitat per Schwelin. “Jo sempre he somiat amb un sou que s’allunyi d’aquesta cosa boja de viure sempre amb una suma que no saps si hauràs d’esgotar el mes següent”, ha apuntat.

Per Fernández els diners es poden traduir en temps. “No sé quant de temps pot comprar aquesta xifra, però aquest tipus de premis i beques et permeten tancar-te a escriure sense preocupar-te per la supervivència”, ha reconegut, “una mateixa es va barallant amb la vida per poder escriure, per això en el meu cas compraria espais d’escriptura futurs”.

Allunyar-se de les polèmiques

Preguntats per les diferents opinions polèmiques que ha generat la convocatòria d’aquest primer guardó – principalment relacionades amb la quantia econòmica i l’empresa impulsora del premi – els autors s’han volgut allunyar del tema, assegurant que moltes d’elles poden ser “absurdes”. Així ho ha definit Giralt, que ha opinat que el milió d’euros és una manera “d’atraure l’atenció sobre el premi”. “En futures convocatòries hi haurà quinieles diferents que donaran visibilitat a altres noms”, ha celebrat.

Fernández ha assenyalat que és impossible deixar fora la polèmica, i ha reivindicat que allò que importa és la possibilitat d’impulsar més “cultura i pensament”. “Jo estic acostumada a lluitar perquè els premis no desapareguin”, ha subratllat, “i per això crec que s’ha de continuar donant suport a la literatura”.

- Et Recomanem -