Gairebé la meitat de la població de Ceuta i Melilla ha de viatjar a la Península per rebre atenció sanitària
La manca de recursos assistencials obliga gairebé la meitat de la població de Ceuta i Melilla a traslladar-se a la Península per rebre tractament, cosa que té un alt impacte emocional i personal en els pacients.
Les llistes d’espera són la principal barrera d’accés al sistema sanitari públic de Ceuta i Melilla. Així ho identifica una àmplia majoria de la seva població. Aquesta percepció es tradueix en dificultats reals i persistents d’accés als serveis de salut.
A això s’hi sumen la dificultat per obtenir cites (per al 65% dels ceutins i el 79% dels melillencs), tant presencials com en línia; els canvis freqüents de metge assignat (44% i 49%, respectivament), i la dificultat per comunicar-se amb el personal sanitari (44% i 45%, respectivament), configurant un escenari de bloqueig estructural del sistema.
A més, l’espera per rebre atenció especialitzada es confirma com l’aspecte més castigat pels ciutadans. Gairebé la meitat dels usuaris qualifica el temps de demora per veure un especialista com a “totalment inadequat” (47% a Ceuta i 42% a Melilla), una barrera temporal que converteix aquest servei en pràcticament inaccessible per a una part significativa dels ciutadans.
Les dificultats també s’estenen a altres serveis clau del procés assistencial. Les proves diagnòstiques registren valoracions negatives per part del 37% dels ciutadans a Ceuta i del 40% a Melilla, mentre que les intervencions quirúrgiques presenten nivells d’insatisfacció del 26% a Ceuta i del 24% a Melilla.
ALT COST EMOCIONAL
Aquests trasllats forçats tenen un impacte personal, familiar i emocional elevat. La directora d’Opinió Pública d’Ipsos, Silvia Bravo, ho va destacar a Servimedia: “El 66% a Ceuta i el 60% a Melilla afirmen que els ha afectat de manera seriosa a la seva vida quotidiana”.
Això evidencia el cost humà i social que té no rebre l’atenció sanitària desitjada dins del propi entorn de residència. Un senyor entrevistat al carrer va resumir la situació: “Jo el que buscaria seria la manera d’arreglar els problemes, disminuir les llistes d’espera, augmentar el nombre d’especialistes i resoldre el tema oncològic perquè la gent no s’hagi de traslladar fora per rebre tractament”.
SANITAT PRIVADA
Les dades també reflecteixen el creixent recurs a la sanitat privada com a via alternativa d’accés a l’atenció sanitària. Bravo va comentar que “el 45% a Ceuta i el 30% a Melilla disposen d’una assegurança mèdica privada com a via alternativa d’accés a la sanitat”. Per això es conclou que la sanitat pública no és capaç d’absorbir la demanda assistencial en condicions adequades.
L’estudi sobre la ‘Percepció de la sanitat pública a Ceuta i Melilla’ ha estat realitzat per Ipsos mitjançant metodologia CATI (per telèfon), amb una mostra de 400 entrevistes representatives de la població major de 18 anys resident en ambdós llocs.
L'Institut Coordenadas de Governança i Economia Aplicada (ICGEA) ha elaborat l'anàlisi 'Transparència sanitària hospitalària a…
La prevenció dels ofegaments s’ha convertit en una prioritat creixent per al sector aquàtic, que…
L’Hospital Clínic Veterinari (HCV) de la Universidad Alfonso X el Sabio (UAX) celebra 20 anys…
LALIGA va tancar la temporada 2025/26 amb el major registre de públic de la seva…
Les empreses europees necessiten més infraestructura digital per escalar l’ús de la intel·ligència artificial en…
Predicció del temps per a Sant Feliu de Llobregat - 24 de juny de 2026…
Esta web usa cookies.