La Mesa es referma en el recurs al TSJC contra fer onejar les banderes espanyola i catalana tot i l’escrit de Vox

ACN Barcelona – La Mesa del Parlament s’ha refermat aquest dimarts en la decisió de presentar un recurs de reposició com a resposta a l’escrit de Vox que demanava a la cambra que acati “de forma immediata” la mesura cautelar de la justícia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat que s’exhibeixi “de forma immediata i permanent” la bandera espanyola a la façana de l’edifici, una mesura cautelar demanada per Impulso Ciudadano. Fonts de la Mesa han recordat que l’òrgan va decidir per unanimitat presentar el recurs i han defensat que es tracta d’una decisió “equitativa” que compleix la llei de banderes. I afegeixen que actualment la bandera catalana i espanyola onegen a la façana del Parlament els dies de ple.
El recurs de reposició presentat pel Parlament al TSJC demana la revocació de la mesura cautelar en considerar que seria una “execució anticipada del fons del litigi”. Apunta que la mesura cautelar “manca de fonament jurídic” i que, a més, la interlocutòria no identifica “cap perjudici concret” pel fet que la bandera espanyola no onegi al Parlament. Per aquest motiu, defensa que no és necessari aplicar la mesura cautelar.

En el text, el Parlament insisteix que la mesura “excedeix la seva funció cautelar” i argumenta que el fet que no onegi la bandera espanyola no és per una “manifestació acabada de la voluntat de la institució” ni una “declaració política”, sinó un “acord de govern interior” de la mateixa cambra sobre l’ús i col·locació de les banderes.

A més, defensa que es tracta de criteris establerts per la mesa del Parlament de la primera legislatura (1980 i 1984) sobre la col·locació de les banderes que s’han mantingut “ininterromputs al llarg de les successives legislatures”, argumenta el recurs. Ara, afegeix, aquesta col·locació té una “dimensió històrica, institucional i normativa”.   

Finalment, la cambra també qüestiona que Impulso Ciudadano pugui litigar sobre aquesta qüestió perquè no té una “connexió directa i específica amb l’acte impugnat” ni l’activitat parlamentària. A més, remarca que “no és admissible convertir aquesta legitimació en una acció popular encoberta”.