ACN Barcelona – El trànsit de vehicles al primer anell metropolità ha caigut entre un 5 i un 6% respecte al 2019, abans de la fi dels peatges i de la pandèmia, segons dades del Servei Català de Trànsit obtingudes per l’ACN. Malgrat el decreixement, però, hi ha més retencions que llavors, cosa que s’explica per un increment de vehicles pesants a les carreteres “d’entre el 15 i el 25%” i altres factors com la “barreja de trànsit”, és a dir, la convivència entre diversos tipus de vehicles. La moto, segons ha apuntat el director de Trànsit, Ramon Lamiel, és un dels elements que produeix congestió. D’altra banda, ha explicat que el teletreball és una de les causes de la disminució de vehicles, sobretot els dilluns, amb una baixada de més del 6%.
Els hàbits de mobilitat a l’àrea metropolitana han canviat de manera significativa els darrers anys, marcats per la pandèmia, la implantació del teletreball i les transformacions econòmiques. Aquest nou escenari ha alterat els fluxos d’entrada i sortida de vehicles i també la composició del trànsit que circula per les principals vies d’accés a Barcelona.

El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, ha explicat que des de fa alguns anys monitoren amb detall l’anell metropolità, el conjunt de vies ràpides i autovies que envolten Barcelona. Ha detallat que disposen d’un seguit d’estacions ubicades a vies d’entrada i sortida de la capital catalana, a uns 10-15 quilòmetres, que compten els vehicles que hi circulen. Segons Lamiel, les dades han revelat “un decrement d’entre un 5 i un 6%, a vegades més, fins i tot més d’un 6%”, entre 2019 i 2024, tant en les entrades com en les sortides. Com s’observa al gràfic, la reducció és generalitzada tots els dies de la setmana, de dilluns a divendres i també els caps de setmana, pel que fa al conjunt de vehicles. En canvi, els vehicles pesants han anat notablement a l’alça. 

 

Amb tot, ha advertit que aquesta reducció global no s’ha traduït en una millora equivalent de la fluïdesa. El motiu principal és que, mentre el volum total baixa, els vehicles pesants augmenten. “De l’anàlisi d’aquests últims tres anys, 2023, 2024 i 2025, el que hem vist és que l’increment de vehicles pesants pot oscil·lar entre un 15 i un 25% en aquest anell metropolità”, ha detallat. Això fa que, tot i que la xifra de vehicles totals que entren i surten sigui més baixa, es mantinguin “congestions importants”.

Ha assegurat que aquest increment està estretament vinculat a l’activitat econòmica i ha recordat que el transport de mercaderies creix en paral·lel al PIB: “Cada punt d’increment del PIB suposa entre un punt i mig més i dos punts d’augment de trànsit de mercaderies”, ha afirmat Lamiel que ha conclòs que l’augment de camions és un símptoma clar del “creixement econòmic actual”.

Ha afegit que l’anell concentra bona part d’aquesta activitat, en part per la influència del Port de Barcelona, que Lamiel ha descrit com un element “molt magnètic de transport”. A més, ha dit que les vies que registren major volum de congestió són la B-23 i l’A-2 pel Llobregat, o la C-58 i la C-33 al Vallès, entorn del Nus de la Trinitat. En paral·lel, ha comentat que també s’ha detectat un creixement molt significatiu de camions al peatge de Martorell. Ha justificat aquest fet perquè precisament molts dels vehicles pesants que passen per aquest punt s’estan desplaçant i poden acabar entrant a l’anell.

 

Interaccions entre turismes, motos i camions

Lamiel ha explicat que aquesta elevada presència de vehicles pesants que circulen a velocitats inferiors a les dels turismes genera interaccions diferents: frenades, canvis de carril provocats per una frenada, entrades i sortides. “Aquestes maniobres creen pertorbacions que desemboquen en congestió”, ha assegurat.

En aquesta convivència també hi juga un paper destacat la moto, que sol produir molts trenats, canvis de carril o una circulació entre carrils inadequada. “La suma de diferents vehicles tenint uns comportaments diferents en matèria d’ocupació de carrils i de velocitats fa que aquestes interaccions acabin reduint la velocitat de tot el flux i s’acabi produint la congestió”, ha comentat Lamiel.

Influència del teletreball

Tot i que Lamiel ha subratllat que una part de la reducció de trànsit registrada es podria explicar per un ús més elevat del transport públic o per canvis en la localització de l’activitat laboral, ha apuntat que el teletreball és un factor que també pot haver col·laborat en aquesta disminució.

Amb tot, ha detallat que l’efecte no és homogeni al llarg de la setmana. Així, ha apuntat que “varia segons el dia”, i que aquesta diferència va ser “molt accentuada fa un parell o tres d’anys”. Tot i que ara és menys marcada, encara s’observa que “especialment el dilluns” es registra una baixada més notable del trànsit, en línia amb una implantació més gran del teletreball a l’inici de la setmana.

 


- Et Recomanem -