Càritas i Creu Roja admeten que l’ajuda al B9 és insuficient i fan una crida o obrir més espais d’acollida

ACN Badalona – La parròquia Mare de Déu de Montserrat de Badalona acull aquest diumenge una quinzena dels desallotjats del B9, que fa quatre nits que dormen al ras. Són només quinze d’un total d’uns 400 migrants que malvivien a l’antic institut. “Ja sabem que és un gest petit i que no podem allotjar tota la gent que hi ha sota el pont”, ha admès la cap de Projectes Singulars de Càritas, Mercè Darnell. A més, a l’hora de fer el cribratge a l’acampada, les entitats lamenten que s’hagi de triar “els vulnerables entre els vulnerables” i fan una crida a què en els pròxims dies es puguin obrir més espais d’acollida. “Tenim un mandat humanitari per dur a terme aquesta tasca”, ha defensat la responsable de Creu Roja del dispositiu d’acollida, Antònia Jiménez.
Mentre no arriben més recursos de les administracions, les entitats valoren positivament el suport econòmic del Departament de Drets Socials de la Generalitat per poder dur a terme un primer dispositiu d’emergència que permet atendre almenys quinze persones. “Ha estat vital perquè puguem oferir aquesta ajuda”, han defensat des de Càritas.

Amb tot, la responsable de Projectes Singulars de l’entitat, Mercè Darnell, és conscient que el “gest” de l’església és insuficient tenint en compte el volum de persones que encara necessita ajuda. En aquest sentit, Darnell ha detallat que s’està “pensant” és poder disposar i condicionar altres espais per allotjar més persones.

De moment a la parròquia només hi ha espai per a quinze persones per una qüestió de “seguretat” i des de la Creu Roja celebren que de mica en mica es pugui treure gent del carrer davant la situació de baixes temperatures i pluges dels darrers dies. “És obvi que la gent necessita passar la nit arrecerada”, ha defensat Antònia Jiménez.

D’altra banda, davant la manca de suport i respostes per part de l’Ajuntament de Badalona, les entitats han fet una defensa aferrissada dels professionals dels serveis socials municipals i asseguren que atenen a tothom. “Fan tot el que poden per la gent, sovint amb recursos escassos”, es lamenta Darnell.