Sant Feliu es mobilitza contra la violència masclista amb gairebé un mes d’activitats i un repte pendent

Sant Feliu programa nou activitats pel 25N amb el repte d’arribar a nous públics.

Sant Feliu de Llobregat ha desplegat una programació de gairebé un mes per al 25N, amb tallers, xerrades, cinema i una jornada de treball de la Xarxa. Fet a Sant Feliu detalla un calendari que va del 3 al 26 de novembre i que inclou des d’un taller sobre discursos d’odi a l’espai virtual fins a una sessió d’autodefensa amb la Policia Local.

La qüestió no és si hi ha activitats, sinó si el disseny de l’agenda aconsegueix trencar la bombolla dels públics ja sensibilitzats.

Formats i espais: on es col·loca la prevenció

La programació santfeliuenca combina equipaments de proximitat —Casal de Joves, Centre Cívic Les Tovalloles, Biblioteca Montserrat Roig, Ateneu Santfeliuenc— amb propostes que van del taller manual (papallones de ganxet) al cinefòrum sobre matrimonis forçats.

La Vanguardia recull que l’agenda inclou una xarxa d’entitats i una diversitat de registres, des de la lectura literària fins al treball amb protocols d’assetjament.

Però la capilaritat territorial no es mesura només pel nombre d’equipaments: es mesura per la presència real als barris on la prevenció no és un tema recurrent. Barcelona, per exemple, publica agendas del 25N per districtes amb activitats distribuïdes per barris, escoles i equipaments, i amb mesures d’accessibilitat explícites.

A Horta-Guinardó, l’agenda del 25N enllaça amb una exposició feta per alumnat de la Xarxa d’Escoles per la Igualtat i la Diversitat, integrant el treball educatiu en la programació municipal.

La pregunta dels públics: qui participa i qui queda fora

Un taller a les sis de la tarda al Casal de Joves o una xerrada a l’Ateneu Santfeliuenc tenen un perfil d’assistència previsible: persones que ja formen part del teixit associatiu, que ja han participat en edicions anteriors o que arriben per xarxes pròpies.

La dificultat està en arribar a qui no busca activament aquest tipus de propostes: adolescents que no freqüenten el Casal, famílies que no llegeixen la premsa local, veïns que no entren mai a la biblioteca.

Barcelona resol part d’aquesta equació amb la distribució territorial i amb la presència als centres educatius. Sant Feliu inclou una jornada de treball de la Xarxa i la presentació d’un protocol d’assetjament, però no queda clar si hi ha accions específiques als instituts o si la programació es limita als equipaments culturals i cívics.

Coordinació comarcal i acció compartida

El Baix Llobregat té una tradició de treball conjunt en matèria de violències masclistes. La Marxa del Baix Llobregat contra la Violència Masclista, que aquest any se celebra a Viladecans, il·lustra una acció comarcal compartida entre municipis veïns.

Aquest tipus d’iniciatives supramunicipals tenen un abast real més gran que els actes institucionals locals: mobilitzen entitats de diversos municipis, generen visibilitat mediàtica i reforcen el missatge de xarxa.

Sant Feliu participa en aquesta marxa, però la pregunta és si la programació pròpia del municipi es coordina amb la dels municipis veïns o si cada ajuntament dissenya la seva agenda de manera autònoma, sense aprofitar sinergies ni comparar formats.

Mètriques d’impacte: més enllà del recompte d’assistents

Barcelona publica les seves agendas amb mesures d’accessibilitat explícites, cosa que indica una voluntat de fer arribar la programació a persones amb discapacitat, amb diversitat funcional o amb barreres lingüístiques.

Sant Feliu no especifica si les activitats tenen interpretació en llengua de signes, si els materials són accessibles o si hi ha transport adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Tampoc no queda clar si es fa seguiment posterior de les persones que assisteixen als tallers d’autodefensa o si es mesura l’impacte de les xerrades sobre mites de l’amor romàntic.

El risc del ritual de calendari

El valor d’una agenda no està en la quantitat d’activitats, sinó en la capacitat de dissenyar formats que arribin a qui no participa habitualment: tallers als instituts en horari lectiu, accions als mercats o als poliesportius, campanyes a les xarxes socials amb testimonis reals, protocols d’actuació que impliquin comerços, bars i espais d’oci nocturn.

Sant Feliu té una programació àmplia i diversa, però la pregunta segueix oberta: arriba als barris o es queda a les sales d’actes? La resposta no la dóna el calendari, sinó el disseny real de les accions i la voluntat de mesurar-ne l’impacte més enllà del recompte d’assistents.